La Renovació Carismàtica Catòlica (RCC) és un corrent de gràcia per mitjà del qual l’Esperit de Déu ens porta a viure de manera vivencial la realitat del Cos de Crist.  

La Renovació és una conversió i lliurament constant a Déu, una docilitat creixent a l’Esperit Sant. I és per això que per a l’Església, la Renovació és una Pentecosta actual per a renovar l’Església d’avui. La RCC, més que ser un moviment a l’Església, és l’Església en moviment.

En aquest sentit es va expressar el cardenal Lleó Joseph Suenens quan va escriure a la seva Carta Pastoral amb motiu de la Pentecosta de 1973 el següent: “Diguem d’una vegada que no es tracta d’un Moviment nou en el sentit usual del terme, sinó d’una corrent de gràcia que l’Esperit Sant fa sorgir arreu. La Renovació Carismàtica no és un moviment, sinó el moure’s de l’Esperit Sant”.

Com va començar tot?

La Renovació Carismàtica Catòlica es va iniciar en un recés per a estudiants de la Universitat de Duquesne a Pittsburgh Pennsylvania al febrer de 1967. Els estudiants havien passat gran part del cap de setmana en pregària, demanant a Déu que els concedís experimentar tant la gràcia del baptisme com la de la confirmació. Els estudiants, aquest cap de setmana, van tenir una experiència de Déu poderosa i transformadora, que després es va conèixer com “baptisme en l’Esperit Sant” o “Efusió de l’Esperit Sant”.

El que va passar aquest cap de setmana i l’experiència de l’Esperit Sant aviat es va difondre a través de tota la universitat, i després a altres universitats de tot el país. L’experiència carismàtica fou aviat, alguna cosa que va sortir dels recintes universitaris i va començar a tenir impacte sobre les parròquies ordinàries i altres institucions catòliques.

Es van formar petites organitzacions i xarxes. Es van iniciar les conferències catòliques carismàtiques, amb més de 30.000 persones a Notre Dame, campus South Bend Indiana a mitjans de 1970. La Renovació cridà l’atenció de l’Església i els líders del moviment van tenir trobades amb el Papa Pau VI al 1975 així com amb el Papa Joan Pau II diverses vegades. A més a més, diverses de les conferències episcopals de diversos països, han escrit cartes pastorals animant i recolzant el moviment.

La Renovació Carismàtica Catòlica no es un moviment mundial unificat. No té un fundador o grup de fundadors així com molts altres moviments. No té llista de membres. És una agrupació altament diversa d’individus, grups i activitats – comunitats d’aliança, grups de pregària, petits grups per a compartir la fe, parròquies renovades, conferències, recessos i fins i tot la participació en diversos apostolats i ministeris -, comunament bastant independents els uns dels altres, en diferents nivells i maneres de desenvolupament i amb un èmfasi distint, però que a pesar d’això, comparteixen la mateixa experiència fonamental i lluiten per les mateixes metes generals.

El comú denominador del moviment és el “Bateig en l’Esperit Sant”. Per a molta gent, aquest vessament de l’Esperit en una forma nova, poderosa, que transforma vides es realitza en el context d’un seminari dissenyat especialment anomenat “Seminari de Vida en l’Esperit Sant”, encara que molts han rebut l’experiència de l’“Efusió de l’Esperit Sant” fora de l’anomenat seminari.

La Renovació Carismàtica Catòlica és present a 238 països i ha tocat les vides de més de 120.000.000 catòlics. A alguns països el número de participants sembla haver disminuït en els darrers anys, mentre que en altres, el número continua creixent de manera impressionant.

L'espiritualitat de la Renovació Carismàtica

«L'espiritualitat de la Renovació no és paral·lela a cap espiritualitat, sinó que renova i revitalitza tots els corrents espirituals que l’Esperit Sant ha fet sorgir al llarg de la història de l’Església».

L’espiritualitat de la Renovació emfatitza fortament la vivència d’un Jesús viu i ressuscitat. No precisament com una frase teòrica sinó com una experiència personal i comunitària. La forta experiència religiosa pentecostal que es rep amb el «Baptisme en l’Esperit Sant» fa referència immediata a Jesús, el ressuscitat que mitjançant el seu Esperit ens ha tocat. I amb això es produeix l’alegria de la Pasqua de resurrecció. De un sol cop es descobreixen dos coses fonamentals: la fe i el seu contingut bàsic. Aquesta alegria impregna totes les manifestacions d’un grup carismàtic.

Hi ha un punt que és necessari destacar: “tot es gràcia”, tot es gratuït, però al preu de la sang de Crist. Per això, l’home té que passar pel baptisme i optar per Jesucrist. Aquesta opció inclou un llarg procés de purificació o guarició que s’anomena obediència de la fe i que s’inicia quan la gràcia et porta a sotmetre la teva vida al senyoriu de Jesús. D’aquesta forma, el poder del Ressuscitat i Senyor desallotjar de nosaltres el domini de tots els altres senyors. És una acció alliberadora, però en ella mateixa es sentiran commoguts els ciments del propi jo. El sotmetiment de la teva vida al poder del senyoriu de Jesús constituirà l’inici del procés de la santificació de cada persona”.

La Renovació renova el carisma propi de cada persona, de cada institució i de cada família religiosa: “La Renovació no es posa mai en contradicció amb cap carisma, perquè el seu camp d’acció és anterior a la divisió de tots els carismes. Incidirà en allò que és comú a tot cristià, és a dir, en el Baptisme i, en general, en el terreny de la iniciació cristiana” (P. Chus Villarroel, “La Renovació Carismàtica”).

Efectes de l’Efusió de l'Esperit Sant

1. Una trobada personal amb Jesús. La persona se sent envaïda pel seu amor i el seu senyoriu, en un nou nivell de relació amb Ell. Per aquest motiu en els grups s'escolta amb freqüència l’expressió bíblica: "Jesús és el Senyor".
2. Una consciència més viva del sentit trinitari de la vida del creient.
3. Déu parla a la persona, la qual rep una sensibilitat especial per conèixer la "veu del Bon Pastor" i sentir les mocions de l'Esperit.
4. Un do de pregària personal que brolla del centre del nostre ésser amb predomini de la lloança.
5. Un amor per la sagrada escriptura com a paraula de Déu, la qual recobra actualitat, arriba fins al profund i alimenta el cor i la ment.
6. Una nova força per proclamar la salvació en Jesucrist, sense complexos, amb convicció i senzillesa.
7. Un alliberament del pecat. Desapareixen hàbits inveterats, dependències i pors.
8. S’expressen dons i carismes, com els que nomena Pau a 1Corintis 12,8-10.
9. El desig del Regne, amb una nova manera de mirar les acaballes de l'home. Es troba goig en dir "Maranatha", "vine, Senyor Jesús", (1Co 16,22; Ap22,20).

No tots reben amb la mateixa força aquests efectes, de manera que, no tractant-se d'un sagrament, es pot tornar a demanar oració, amb la certesa que l'Esperit Sant vol donar-nos més del que nosaltres desitgem rebre.

Els Cinc Objectius de la Renovació Carismàtica

La identitat més profunda de la RCC i la seva missió fonamental es descriu en el preàmbul dels Estatuts del ICCRS, especificats en els cinc objectius següents:

• Fomentar la maduresa i la conversió personal contínua a Jesucrist, el nostre Senyor i Salvador.
• Fomentar la receptivitat personal radical cap a la persona, presència i poder de l'Esperit Sant. Aquestes dues gràcies espirituals són freqüentment ofertes juntes en el que es coneix, en diverses parts del món, com el "Baptisme en l'Esperit Sant o Efusió de l'Esperit Sant". Aquesta experiència aporta una acceptació personal de les gràcies de la Iniciació cristiana i com una capacitació per al servei personal que el cristià realitza en l'Església i en el món.
• Fomentar la recepció i l'ús dels dons espirituals o carismes, no únicament a la RCC sinó a tota l'Església. Aquests dons, ordinaris i extraordinaris, són freqüentment vessats sobre els laics, religiosos i el clergat. El seu correcte enteniment i utilització en harmonia amb altres elements de la vida de l'Església és una font de força per als cristians en el seu camí cap a la santedat i en el compliment de la seva missió.
• Fomentar el treball de l'evangelització amb el poder de l'Esperit Sant, incloent l'evangelització dels no cristians, la re-evangelització dels cristians per tradició i l'evangelització de la cultura i les estructures socials. La RCC promou especialment el fet de compartir la missió de l'Església per proclamar la Bona Nova amb paraules i accions, compartint el testimoni de Jesucrist a través del testimoni personal i a través de les obres a les que cada un som cridats.
• Fomentar el creixement en santedat a través de l'adequada integració dels grups carismàtics a la vida plena de l'Església. Això s'aconsegueix per mitjà de la participació en la vida sacramental i litúrgica, amb l'apreciació de la tradició de l'oració i l’espiritualitat catòlica i amb la formació en la doctrina catòlica. Ha de guiar-se pel Magisteri de l'Església i la participació en el pla pastoral d'aquesta.

Algunes declaracions dels Papes referent a la Renovació Carismàtica

Papa Pau VI

"¿Com pot llavors aquesta 'renovació espiritual' no ser 'una oportunitat' per a l'Església i per al món? ¿Com, en aquest cas, podria un no aprofitar tots els mitjans per assegurar-se que això es mantingui així?" Pau VI, III Congrés Carismàtic Internacional, a la Basílica del Vaticà 19 maig 1975 (Solemnitat de la Pentecosta).

Papa Joan Pau II

"Estic convençut que aquest moviment és un signe de La seva acció (de l'Esperit). El món està en molta necessitat d'aquesta acció de l'Esperit Sant... Ara jo veig aquest moviment, aquesta activitat a tot arreu ..." Joan Pau II al Concili de l'Oficina Internacional de la Renovació Carismàtica 11 desembre 1979.

"... Els convido a vostès i a tots els membres de la Renovació Carismàtica, a que s'uneixin amb mi per cridar al món: "Obriu les portes al Redemptor"... La missió de l'Església és proclamar a Crist al món. Vosaltres compartiu efectivament aquesta missió en quant els vostres grups i comunitats estiguin arrelats a les esglésies locals ... "Joan Pau II, V Conferència Internacional de Líders 30 abril 1984.

"Aquest any marca el 20è aniversari de la Renovació Carismàtica a l'Església Catòlica. El vigor i els fruits de la Renovació definitivament testimonien la presència poderosa de l'Esperit Sant treballant a l'església en tots aquests anys després del Concili Vaticà II. Per descomptat, l’Esperit ha guiat a l'església en cada temps, produint una gran varietat de dons entre els fidels. Per causa de l'acció de l'Esperit l'església preserva una vitalitat de joventut contínua, i la Renovació Carismàtica és una eloqüent manifestació d'aquesta vitalitat avui dia, una molt clara exposició del que "l'Esperit està dient a les esglésies" (Ap 2: 7) mentre ens apropem al final del segon mil·lenni." Joan Pau II, Conferència Internacional de Líders Roma 15 maig 1987.

"Desitjo compartir amb vosaltres la lloança a Déu pels molts fruits que ens ha donat a la vida de l'Església. El naixement de la Renovació després del Concili Vaticà II va ser un regal particular de l'Esperit Sant a l'Església" Joan Pau II, a l' Consell de ICCRO Roma 14 març 1992.

"El moviment carismàtic catòlic és un dels abundants fruits del Concili Vaticà II, el qual, com una Nova Pentecosta, va donar pas a una floriment extraordinari en la vida de l'Església de grups i moviments particularment receptius a l'acció de l'Esperit. Com podem deixar de donar gràcies pels preciosos fruits espirituals que la Renovació ha produït a la vida de l'Església i a la vida de tantes persones? Quants fidels laics - homes i dones, joves, adults i gent gran - han pogut experimentals a la seva pròpia vida la increïble força de l'Esperit i dels seus dons! Quantes persones han redescobert la fe, la joia de l'oració, la força i la bellesa de la Paraula de Déu, traslladant tot això a un servei generós de la missió de l'Església! Quantes vides han experimentat un canvi profund! Per tot això avui, al vostre costat, vull lloar i donar gràcies a l'Esperit Sant. "Audiència del Papa Joan Pau II amb el Comitè Nacional de Servei de la Renovació en l'Esperit italiana. Roma, 4 abril 1998.

"Certament, el vostre propi carisma us condueix a portar la vostra vida a una intimitat especial amb l'Esperit Sant. Un repàs dels trenta anys d'història de la RCC mostra que vosaltres heu ajudat a moltes persones a redescobrir la presència i la força de l'Esperit Sant a les seves vides, a la vida de l'Església i a la vida del món. "Missatge del Papa Joan Pau II als participants del vuitè trobada del CFCCCF, Roma, 1 juny 1998.

"La Renovació Carismàtica ha estat un gran regal per a l'Església: Ha guiat a una multitud d'homes i dones, joves i grans, a aquesta experiència de l'Amor que és més fort que la mort." Missatge del Papa Joan Pau II als participants del setè trobada internacional de CFCCCF a Roma, 22 juny 2001.

"Sí! La Renovació en l'Esperit pot ser considerada un regal especial de l'Esperit Sant a l'Església del nostre temps. Nascuda a l'Església i per a l'Església, el vostre moviment és aquell en que, seguint la llum de l'Evangeli, els membres experimenten la trobada viva amb Jesús, fidelitat a Déu en la pregària personal i comunitària, escolta confiada a la seva Paraula i un redescobriment vital dels Sagraments, per no esmentar la valentia en les proves i l'esperança en els temps difícils. "Missatge del Papa Joan Pau II als participants al Congrés Nacional de la" Renovació en l'Esperit "italiana, Rimini, 14 de març del 2002.