Som una comunitat carismàtica catòlica fundada a Barcelona el 24 d'agost de 2016. La nostra vocació, la crida que Déu ens fa, consisteix en ésser missioner al cor del món. Com ho fem? Amb una vida de forta unió al Crist per tal de poder proclamar-lo a tots els homes i dones en el món actual.

La Comunitat acull a tots els estats de vida que en vulguin formar part:
- laics, casats i solters,
- homes i dones consagrats,
- i el clergat diocesà.

Els carismes fundacionals que viuen en la seva vida quotidiana dels membres de la comunitat són quatre: l'Adoració, la Compassió, l'Evangelització i la Lloança: l'Adoració eucarística transforma els nostres cors, ens porta a compartir la Compassió del Cor de Jesús per al món, i per tant ens comprometem en l'Evangelització com una expressió del nostre baptisme. La Lloança al mateix temps ens manté en l'esperança i en el reconeixement de tot allò que Déu fa enmig nostre.

Tots els membres de la comunitat hem viscut l'experiència de l'Efusió de l'Esperit Sant, i aquesta gràcia ha estat rebuda com un vincle que ens uneix els uns als altres com a germans i enforteix en nosaltres la gràcia del baptisme i la confirmació. Tantmateix l'experiència forta d'acollir l'Esperit Sant ens obre els ulls a descobrir que Jesús, Déu-amb-nosaltres, és veritablement present en la nostra quotidianitat, i només Éll és qui ens capacita en la nostra lluita per viure la santedat.

La Comunitat "Déu amb nosaltres" és molt jove; però no hem volgut prescindir de l'experiència dels nostres germans grans en la Renovació Carismàtica. Prenem com a models de vida carismàtica dos personalitats que han deixat una emprenta molt profunda a l'Església del segle XX i a les nostres ànimes:

	- Pierre Goursat, fundador de la Ctat. de l'Emmanuel i la Fraternitat de Jesús, que amb la seva discreció i vida d'adoració com a laic enmig del món és un exemple de lliurament a la voluntat de Déu. Al mateix temps la seva confiança en els més joves, la seva manera senzilla de viure l'espiritualitat de la renovació carismàtica i la seva agosarada voluntat d'emprendre nous projectes per a l'evangelització continuen mostrant-nos com fer les coses. La seva causa per a la beatificació va iniciar-se amb l'acord del Cardenal Andre Vingt-Trois, Arquebisbe de Paris, el 7 de gener del 2010.
	- Pare Emiliano Tardif, sacerdot Missioner del Sagrat Cor nascut al Canadà, tenia moltes reserves a la Renovació Carismàtica, però l'Esperit Sant li tenia reservades moltes sorpreses per a la seva vida. Després de molts anys de dur treball a la República Dominicana va caure malalt de tuberculosi, i a l'hospital on estava ingressat per fer un tractament d'un any, van presentar-se uns laics de la Renovació Carismàtica que van pregar per ell. Déu el va guarir i l'endemà va sortir de l'hospital davant la sorpresa dels metges. Des d'aquell moment fins a la seva mort va viatjar per tot el món predicant l'evangeli i exercint el carisma de guarició. Plenament convençut que "Jesús és viu" aprofitava totes les ocasions per proclamar-lo i per evangelitzar a aquells que se li apropaven. Sempre es mostrava alegre i amb bon humor i deia que ell era com el petit ase que portava a Jesús el Diumenge de Rams. També ha estat obert el seu procés de beatificació a la República Dominicana.

El nom: "Déu amb nosaltres"

El nom de la comunitat no és una casualitat, sinó la convicció que acompanya cada un dels seus membres no només des d'un punt de vista teòric, sinó com una experiència totalment vivencial: "Déu és amb nosaltres".

La vida en comunitat obre els nostres ulls per contemplar clarament la cura, l'afecte i la protecció que Déu ens té. Amb assiduïtat, les activitats comunitàries ens permeten sorprendre'ns de la forta presència de Déu enmig nostre. La providència de Déu deixa de ser una idea, un concepte, per esdevenir una realitat palpable que no deixa de sorprendre'ns, que s'anticipa a les nostres necessitats, que ens confirma la nostra crida i ens convida incessantment a seguir caminant junts i fiant-nos d'Ell.

I aquesta és la raó de la nostra alegria, el motiu de la nostra lloança: "Déu és amb nosaltres".
A l'Escriptura va ser profetitzat el naixement del messies ja en aquests termes (Isaïes 7, 14: "La jove està encinta i tindrà un fill, al qual posarà per nom Emanuel). Més endavant Mateu ens ho recorda a l'inici del seu evangeli i remarca el seu significat (Mateu 1, 23: "la verge quedarà embarassada, i tindrà un fill al qual posaran per nom Emanuel -que significa: «Déu amb nosaltres»-". Però la Bona Notícia no acaba aquí; Jesús és i serà per sempre "Déu amb nosaltres", al final del seu evangeli Mateu ens ho torna a recalcar, aquest cop d'una manera una mica més vetllada, però vàlida per a tots els homes i dones, de llavors i d'ara:

............"Aneu, doncs, i feu deixebles meus a tots els habitants del món;
..............Batejant-los... i ensenyant-los a complir tot el que us he manat.
..............I sapigueu que Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món. "
..............(Mt 28, 19-20)

JESÚS estarà amb nosaltres. Mateu ens parla en aquest passatge de la seva naturalesa divina i per tercera vegada en les Escriptures se'ns recorda que "JESÚS-DÉU estarà amb nosaltres". Al·leluia! Gràcies Senyor!

La imatge de la Comunitat: la icona de l'Ascensió.

La imatge que representa a la Comunitat forma part de la icona de l'ascensió, el moment en el qual el Salvador va pujar al cel, i precisament aquesta icona no deixa de parlar-nos del que hem comentat anteriorment en els versets finals de l'evangeli de Mateu.

La icona prové de la tradició oriental (rússia) encara que té molts elements comuns amb la iconografia grega. A la part superior contemplem l'ascensió de Jesús i en la part inferior la Mare de Déu, Maria, envoltada pels apòstols a banda i banda. Però deixem que la icona ens parli:

Jesús puja al cel: A la part superior de la icona es troba Jesucrist ressuscitat i glorificat ascendint als cels. La seva representació encapçala la meitat superior de la icona i expressa així el seu protagonisme. El cercle, símbol de la perfecció divina, representa aquesta obertura als cels i la presència de la glòria de Déu. Al voltant de la mateixa es troben a banda i banda tres àngels que són els éssers més propers a la presència de Déu en el seu tron celestial (veure Is 6, 2; Ap 5, 11). Els dos àngels inferiors li van portant a un moviment d'elevació cap al cel mentre els altres quatre proclamen amb les seves trompetes aquesta ascensió cap als quatre punts cardinals de la terra. Els àngels van ser els testimonis del naixement del salvador (Lc 2, 8-16) és a dir del descens de Crist a la terra i ara són testimonis de l'ascensió de Crist als cels després d'haver complert la seva missió.

La representació de Crist:

Crist està assegut d'una manera majestuosa, accentuant així la seva divinitat. Amb la seva mà dreta beneeix la Verge, els apòstols i a tots els que contemplem la icona. Aquesta benedicció destaca la funció sacerdotal del Déu encarnat que va venir per manifestar la seva benevolència a tota la creació. Aquesta benedicció és una afirmació que la promesa del Pare, la vinguda de l'Esperit Sant, és una realitat. En el llibre dels Fets Jesús diu als seus deixebles: "Quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra." (Ac 1, 8).

D'aquesta manera, Crist, en el moment de la seva ascensió, envia els apòstols a predicar l'Evangeli pel món sencer; a predicar el misteri de la salvació que els ha estat revelat i que, amb l'arribada de l'Esperit Sant, es consolidarà en els seus cors.

A la mà esquerra porta la Paraula escrita, la mateixa que va proclamar als apòstols i que conté els misteris de la història. Aquests misteris incomprensibles que només amb l'ajuda de l'Esperit Sant es poden revelar. Aquest és el mateix rotllo de misteris que es troba en la descripció del tron ​​de l'Apocalipsi: "Vaig veure també a la mà dreta del qui seu en el tron ​​un llibre, escrit per l'anvers i el revers, segellat amb set segells. I vaig veure un àngel poderós que proclamava amb veu forta: Qui és digne d'obrir el llibre i deixar anar els seus segells? "(5, 1-2). Ell mateix vindrà del cel per posar final a la història i per consumar l'obra de salvació.

L'escenari: Seguint el text de sant Lluc, el iconògraf representa l'escena en la naturalesa oberta, prop de la Muntanya de les Oliveres (Fets 1, 12) Un cop més és el camp, el desert (en llenguatge bíblic), el lloc apropiat per a la manifestació divina. Les ciutats pateixen la corrupció del pecat i la concupiscència i per això Déu tria la naturalesa pura per a la seva manifestació. Des de la Muntanya del Sinaí amb Moisès, passant pel desert de Judea amb Joan Baptista, i la muntanya del sermó amb Crist, ara ens trobem en els camps de Jerusalem, on Jesús promet el aviat enviament de l'Esperit Sant. La Mare de Déu: La Verge presideix. Ella representa l'església. És el model de la resposta positiva a la crida de Déu. En la seva posició d'orant eleva la seva intercessió a Crist i reflecteix l'acció dels que contemplen aquesta icona en oració.

Crist i la Mare de Déu formen la línia vertical d'una creu que es complementa amb la línia horitzontal que separa el cel i la terra. És una creu invisible però que hi és present i que uneix tota la creació amb Déu i que té a Crist manifestat en la seva glòria divina i a la Mare de Déu intercedint per nosaltres.

Els apòstols:
Els apòstols apareixen en dos grups simètrics de sis. Tots contemplen el cel i veuen a Crist ascendir alhora que semblen esperar la seva ràpida vinguda. El grup de la dreta té una actitud dinàmica amb els seus braços elevats al cel. Ells representen la força evangelitzadora de l'església que assenyala a Crist que ens beneeix i proclama el llibre del seu misteri. El grup de la dreta manté una actitud de calma i de contemplació. Ells representen l'oració i la contemplació silenciosa. Tots dos són la realitat d'una mateixa església que s'encarna sobretot en la Mare de Déu.

Els dos àngels a cada costat de Maria encarnen el relatat en els Fets: "Encara s'estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n'anava, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits blancs i els digueren: -Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava." (Ac 1, 10-11). Els àngels reafirmen l'enviament de Jesús i desenllacen així el dinamisme propi de l'ésser cristià. Ser cristià implica sortir a caminar per la vida i donar testimoni de la nostra fe amb paraula i obres.

Com a conclusió:
Per concloure aquesta breu presentació de la Icona de l'Ascensió us proposem llegir dos textos del Missal Romà. El primer es llegeix a la festa de l'Ascensió del Senyor i el segon en els dies que segueixen fins a la Pentecosta. Tots dos posen de manifest la importància d'aquesta celebració:

.......... "Recordeu-vos, Senyor, de la vostra Església, estesa per tot la terra
............ i reunida aquí al dia gloriós en què Crist ha estat constituït
............ Senyor del cel i de la terra;... "

............"... Jesucrist, el vostre Fill, Senyor de l'univers.
..............El qual, havent entrat una vegada per sempre en el santuari del cel,
..............ara intercedeix per nosaltres, com a mediador que assegura la inextingible efusió de l'Esperit.
..............Pastor i bisbe de les nostres vides, ens convida a la pregària unànime,
..............a exemple de Maria i els apòstols, perquè visquem en una perenne Pentecosta."